Project in collaboration with Arnau Blanch (Barcelona, 1984 - Photograph)
Rumbling Dark is a project of artistic creation framed in a research process that focuses on the material readability of everyday technological devices. Using photography and creative writing as a reading tool, this project seeks to investigate the problems that arise from the relationship between visibility, digital capture and technological death. Carrying out a «digital autopsy» will allow us to expose the hidden side of our interaction with digital devices as well as to identify the effects of massive extractivism as well as programmed obsolescence in the ecosystem.
CMED
El cos material d'una entitat digital (CMED) és infinit, es prolonga en milers de direccions, s'estén i es concentra alhora, es dilata i es contrau com una bomba sanguínia. Cada CMED conté una nebulosa de veus i d'imatges configurant una ecologia fantasmagòrica d'identitats fragmentades; cada CMED reenvia als imaginaris tecno-científics de la mitocràcia elèctrica i electrificant; cada CMED exposa una psico-geografia de la privacitat espectacular; cada CMED porta les traces d'una guerra mundial passada, present i per venir; cada CMED segueix les ritmicitats fràgils d'una societat global finaciaritzada; cada CMED és un operador semiòtic de la opacitat operativa; cada CMED és una bomba sanguínia de virtualitats performatives. Cada CMED és una zona infinita i opaca per la qual no tenim mapes per guiar-nos.
Des de temps immemorials els medis havien posat de manifest els límits del cos humà, permetent una mirada reflexiva de l'home sobre si mateix. S'organitzaven entorn a la motricitat de les extremitats i la sensibilitat de la percepció. Fins llavors els medis eren pensats com una extensió del cos, allà on no arribava el dit hi arribaria la llança, allà on no arribava l'ull hi arribaria el telescopi, allà on no arribaven les cames hi arribaria la locomotora, allà on no arribava el braç arribaria el telar...
En les sales de guerra americanes de la Segona Guerra Mundial van anar prenent forma les màquines del futur, una nova medialogia en que el model va deixar de ser el cos motriu i perceptiu. Els primers ordinadors, tal com es van popularitzar a la època, eren considerats "cervells electrònics". Les funcions i operacions cognitives van passar a ser el model dels nous medis elaborats en els laboratoris cibernètics amb la col·laboració de la seva germana bessona, la ciència cognitiva. Tal com indica l'origen etimològic de la paraula cibernètica, kubernetes, les màquines digitals van ser conceptualitzades com "pilotatge" dels comportaments humans i máquinics. Per fer-ho es considerava l'ordinador no com una extensió del cervell sinó com una expansió reticular d'aquest mitjançant el paradigma comunicatiu. Una expansió de les nostres relacions amb els altres: amics, familiars, companys, etc. A la vegada reflex i modulació d'aquestes relacions. Per aquest motiu el cos material d'una entitat digital és infinit, perquè esta dissenyat per formar part d'una xarxa gegantesca col·laborativa entre neurones humanes i neurones artificials.
Un altre aspecte fonamental del cos material de les entitats digitals és l'opacitat operativa. En el sentit de que les operacions que realitza son inintel·ligibles per la majoria de usuaris, i alhora, l'opacitat en si mateixa es una de les seves operacions centrals. Percebem el que entra (input) i el que surt (output) dels nostres dispositius digitals però no les operacions que realitza. La ignorància és curiosament el modus vivendipredominant en temps de Smart Tech. Al 2008, mentre les grans banques s'enfonsaven i els diners dels contribuïdors eren redirigits a les arques dels especuladors privats, el director de IBM, Sam Palmasino va presentar davant del Council on Foreign Relations de New York la seva visió de futur amb el títol: "A Smarter Planet". La intel·ligència tecno-ambiental, el cinisme neoliberal i la impotència política formen el marc que reprodueix la ignorància (i la estupidesa, sense cap dubte) humana en temps de capitalisme cognitiu. Aquest fosc paisatge defineix l'opacitat operativa de la societat de la caixa negra.
Rumbling Dark. A Digital Autopsy no es un diccionari, ni un manual científic per realitzar autòpsies, encara menys un anàlisis acadèmic, es un testimoni visual i textual d'un viatge a l'interior dels cossos materials de les entitats digitals (CMED) que ens envolten. La noció d'autòpsia la utilitzaven els antics grecs per començar les narracions desprès d'un viatge en terres llunyanes. Com la pròpia paraula indica, autòpsia vol dir literalment "veure per si mateix" — "auto" jo mateix + "opsia" veure. La imatge i la paraula adquireixen aquí un caràcter testimonial però també descriptiu d'una aventura subjectiva que s'endinsa en l'opacitat pròpia dels medis digitals. En aquest viatge hem trobat fantasmes vibrants, policies ubics, granotes que serveixen de model de la sincronització telemàtica, economies basades en l'esclavitud circular de la retroacció del "clic", correlaciones numèriques dignes d'una complexa alquímia entre pedres negres i valors borsàries, oracles que intervenen la realitat infra-perceptual, mites tecno-cràtics que organitzen els modes d'existència visuals, etc. Pas a pas es va dibuixant un mapa orientatiu per la zona obscura en la que els elements dels cossos materials de les entitats digitals ens han fet de STALKER.
E-Waste in Agbogbloshie (Ghana)